Montmartre

 Mil veus il.luminen

el pols de la nit

a l’antiga plaça.

Front al sagrat Cor,

paperí de fira, 

històries d’amor

pengen als fanals

de cada cantó.

Cerveses a dojo,

tots fumen maria.

Una senyoreta

davant un pintor

li fa de model.

dos cans parisencs

nuats a un racó.

Dins una taverna

plora una cançó,

una antiga glòria,

pansida i pintada,

fa d’Edith Piaf,

riu l’acordió,

la gent que s’ho mira

sent compassió.