Maig

Era pel maig quan neixen flors galanes.

Al cofre de la cambra un missal

de llàgrimes. La nit al finestral

regalima suau un rou de magranes.

Un frec subtil encès d’olors boscanes

nodria l’espera,com un fanal.

La dama està nua,seu al capçal,

la venç el marriment de mans llunyanes.

Com cada nit es clou l’absència freda

sota els llençols de fil amb midó i randa

que embolcallen lleugers un cos de seda.

Un pom d’anhels florien de llur sina.

Dona gentil s’adorm mentre sospira

portant en la mà estreta una metzina.