Desconhort

Sol i sense esma,

penjat a la seva ombra,

escanyat per la falsía

intacte de mans absents,

veu passar silents

paraules i fets

pel camí del vent

cap a la llunyanía esquerpa

del serral de l’ofec.

Batecs inmenssos,

esmerçats amb recança

al llibre de les hores,

glopades de canaris,

que han perdut el cantet,

fiten son desveri.

Pel safareig dels seus ulls

hi naveguen vaixells.

Tot just llur bodegues

porten,com engrunes,

les cadáveres mortes

dels seus inútils versos.