Hora vermella

 A l’hora vermella

de l’entrefosc

un vell mariner

que duu a la barca

un vol de gavines

i una xarxa amb peix,

te la cara colrada

de tantes besades

que li han donades

la lluna i la mar.

Oh bon mariner

orça amunt,navega,

no giris la testa

que sobre la terra

un vent aspre i foll

ha marcit les roses,

ha esbaltit els mots.

Només els lladrucs

de cans desfermats

són certs i esgarrifen.