Tornar

 Tarda de divendres

l’avió penja la panxa

als núvols blancs

i estic força content.

tocaré a una porta

i em vendran  als ulls

mil flors d’amatler

i un regust de casa.

La foganya encesa

on la pau s’hi escalfa

fent créixer més fortes

les rels d’altres dies.

Diguem un desig.

No vull cap estel.

Avui em tenc prou

en tocar a una porta