Dèria

 Quina mania de perseguir dèries 

i repetir l'esforç  immens

de buscar a l'entrellum

de cada tarda grissa

la deu d’on raja

l’aigua tèrbola 

de nostre existir.

Tanmateix  la vida 

s’esmuny sempre

per les escletxes velles

d’un món de cartró pedra

massa fràgils.

Som fets d'engrunes,

de desficis i quimeres

i tenim als ulls

el vol de mil aloses

que lluiten per volar

sempre més lluny.