Érem joves

 Érem joves llavors.

La vida consistia en vestir

els somnis diaris de cotó de sucre,

posar noms amables a cada cosa.

A tothora ens creixien 

els ulls i la sang.

Viure era ànsia infinita

i l’escorça dels arbres

vesunyava  papallones.

No res tenia aspror de porrassa

ni el temps servia per amidar

la joia de ésser-hi.

Amb un safareig,

un niu de cadernera

i una embosta de rialles

teníem prou companatge

per aglapir la  glòria.