Llagut

 LLaura  l’hora verda

el petit llagut

esquivant mandrós

gavines i esculls.

Sonsònia de rems

cap a la mar gran.

L’home de la barca,

colrat per mil sols,

ulls de corb marí,

amb mans escorxades 

arma els volentins

i orça amunt com sempre.

D’esma sap  les senyes.

de serrans i vaques

i sards i donzelles

el cistell li vessa.

Torna a la bocana 

més vell i més savi

i una mica de pau

riu dins el salabre.