Verbum
Ja fart de repetir tantes vegades
que duc el cor ple de penes antigues,
que a la sang se m’hi han posat ortigues
i de la vida sols conec fiblades.
Cal desar a la lleixa floritures,
destriar cada dia gra de palla.
Comença l’hora d’esmolar la dalla
i escapçar tota casta de impostures..
Molts cops de lliura i una llar de foc
posen crosteres a les nafres velles
i mentre cremen manses les estelles
es fonen les dèries a pou poc.
vull nodrir-me només d’infinitius
néixer i viure i estimar i morir
accions pures que no cal guarnir
només aquest mots són definitius.
Entronitzar a la casa pairal,
com si fora un antic cor-de-Jesús,
Verbum o Logos i fer-ne bon ús
perbocant en tot cas un nom vital
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada