Plugims

 Degotís lent de mirades,

gestos i paraules sordes

és com la pluja insistent

sobre el verdet del teulat.

Pluja menuda de dies,

xops d’absències punyents,

que em pugen  per l’espinada

com una heura enfiladissa.

Una estormia  curulla

de junsa i maganyaments

amaga un muguer de boires.

Aigua nova que remou

solatge  d’antics delers.

Pluja tendra d'ocells blaus

urgents de viure empeltats

dins el calendari teu