Joves Amants

La lluna plou margalides

sobre el verdet del taulat,

arraulits com gats de guix

els joves amants s’estimen.

Vora l’enyor del demà,

se'ls ha fet tou l’alé

com mestall de papallones.

Flocs de carícies robades

amb escates de desig

pengen a la pell de l’altre.

Han clavat, com a penyora,

a la creu de mitjanit

un doll de lentes besades.

Quatre parets son el cel,

les nits ja no tenen fi.

Un àngel menut,gelós

guarda la clau de la cambra-