La deixa

 Som marmessors de silencis oscats.

paraules corcades i crits ofegats,

són les penyores del magre heretatge,

deixa feixuga d’uns deus inclements,

fideïcomís inextricable i trist

que mossega foll fites i nissagues.

Enconats com som de reis destronats

tots estam junyits al molí de sang.

Vivim engrunes d’ Arcàdia falsa

i sembram fal·leres dins el rostoll

mentres albiram com moren el somnis,

la fe i els anhels es tornen de pedra

i mil estornells volant fan un núvol.

No trencarem mai el jou d’esclavatge.