Altre cop

 Un altre cop inútilmente ufanes

tornaran a florir les eures velles,

Sant Macià durà   les oronelles

que penjaran els nius a les façanes.

Renaixeran com sempre a les andanes

Espinalers i cards, també roselles.

Congriaran cera i mel les abelles

obeint  cegament  a lleis llunyanes.

Les hores de la tarda emporuguida

Ja s'atansen als braços de la nit

clavant a l’horitzó flobis de vida.

I aquest món nostre tan tossut i antic 

rossegarà per sempre la mentida

vagant inexorable a L’infinit.