Portaré dol

 Cansat de dies rùfols, cor silent,

beases plenes de xacres antigues,

de per tot arreu  un eixam  d’ortigues

s'aferren a la gola impunement.

Desaré les flors seques suaument

que un dia vaig collir a valls amigues,

cremaré  a un munt les eixorques espigues 

apartant-les d’un cop del pensament.

LLavors ,a l’hora trista dels adeus

portarè dol per tots aquells malpassos,

abans no venguin les gebrades neus.

Enyoraré sens esma ,amb ulls lassos

les falses promeses que fan els deus,

no em farà por sentir remor de fassos.