Hora blava

 Cada ona agonitzava arrossegant

un cap al tard d'agost a l'hora blava

i com l'aigua la vida s'escolava

dins un no res que anava sanglotant.

Placidesa iridescent d'un instant

en que calmós l'assossec s'atansava.

Tots els blaus la Terra traspuava.

La llum fusa fugia tremolant.

Escadussers tornen pel caminal

de la sang vella enyors d'altres dies,

freturosos de retornar al rafal.

I no sabria inventar-me altres vies

per allunyar de mi el gest fatal

que agombola massa ignomínies