L'era

Al vell hort de la sort llarga 

ell ha omplert  els sementers

de blat florencio i civada.

Sols ha deixat,com els pares,

un solc ran del safareig

per sembrar-hi roses místiques,

estranys i mocs d'indiot.

La baldor del cavallons

roman ara damunt l’era.

L’egua fosca amb cucales,

ben junyida al carretó

espera la veu de l’amo.

El sol crema les gavelles.

L’aire ja s’omple d’arestes.

També crema l’antic crit,

mig cançó mig flastomia,

que diu brandant la llendera

l’home dret junt al piló.

L’arer ja vessa a balquena

blat madur dins la barcella.

Deixa a un munt els baleigs, c v

omple curulls sacs d’espart

 i cap al tard  torna a casa

amb el carro atapeït

suat i somiant pa.