Crepuscle

Si el trebolí de la vida 

et fa créixer el llanguiment

que dus als ossos de sempre

i la migrada pau seca

t’aixeca foscos recels,

i et crema les mans porugues…

Si inútils desassossecs,

per tants de somnis robats,

et punyen els plecs de l’ànima,

seu al balcó del crepuscle,

lluny de tota contingència,

combrega alens decisius

i veuras  com moren  credos

professats tota la vida

i dins l’hort ple d’argelagues,

hi neixen alfabegueres.