Rafels

 Claven la tarda dos àngels menuts

amb claus de foc, a la creu de ponent.

Remuga un molí, plora mansament

cavallons de boira i versos eixuts.

Plana una blatera,  somnis vençuts,

esperances d’ase  s’emporta el vent

més l’estimera que envaeix la gent

fa que els detriments siguin continguts.

Arravataments, desamors cruels

juguen ara a conillons amagats

al fosc laberint de magres recels.

Així molts de pics anam desnortats

però als viaranys trobam  els Rafels

que ens menen segurs a indrets més calmats.