Arbres de Plaça

 Muden de fulles i són permanents. 

Gelosos,exactes,a la soca guixen

totes les nissagues que les parques tixen,

senyors i mossons,tots hi són presents

Els dits de les fulles pentinen el vent.

Pengen de les branques nits de lluor.

Despullats ells ballen jo i un pastor.

Les arrels sotgen  batecs de la gent,

Altre temps miraren cada matinada

munió de braços llogats a la fam,

la plaça bullia talment un clam,

més tard a marjal vinclant l’espinada.

Cada diumenge sospirs o promesa,

la sinia girava ran del cadafal

i una llembregada tendre i cerval

de l' enamorat a cada represa.

Les fulles i els homes quan ve la tardor

rodolen pel terra empeses pel vent

per camins que menen a l'indret silent

guitant de reüll cendres de l’avior.