Camí de Son Prim

 Pel vell camí de Son Prim,

calor rostida d’agost,

les xigales esclaten.

També esclata rebent

tot l'enyor de tu.

Cada pic torna més curta

la corda que ferma els somnis

i estreny ànimes i utopies.

Ara  dins el brancam

dels pins blavosos

pengen mil afanys fruitats.

L’estimera fa néixer

aplecs de jaculatòries

que van lliscant tot urgents

fins les rels dels teus cabells