El banc del si no fos

Tenc, de petit, un record entranyable, la recreació del qual té tota la plasticitat d'un quadre d'en Bruegel

Cada tarda, per poc sol que fes, quan jo anava a l'escola graduada PRIMO DE RIVERA o quan a les cinc en sortia me topava amb una rotllada de vells asseguts sempre en el mateix ordre i la mateixa postura als bancs de pedra que encara hi ha davant l'escola. Aquells vellets, la majoria secs i esclanyolits, ajudats i armats del seu gaiato,tiraven junta tranquil·lament i tractaven d'omni re divina humana que, acariciats suaument pel sol bondadós de les calmes de gener. Els vells hi eren quan jo entrava a l'escola i hi eren quan en sortia. Cada dia el mateix, imatge repetida i calcada una i una altra vegada. Jo, llavors, els tenia una mica d'enveja perquè ni havien d'anar a escola ni havien de fer feina i perquè disposaven de tot el temps del món per a ells i jo els veia, malgrat les seves queixes contínues, contents i animats, empatant la xerrada fins que es feia fosc.

Aquesta escena es repatia als bancs de la façana de la Quartera i a vegades als bancs de la placeta de L'església. També supòs que l'escena es devia repetir a distints indrets de Sa Pobla. Allà on hi hagués un raig de sol allà hi havia un estol de vells recitant la lletania de les seves penes.

És curiós que avui que Sa Pobla compta amb una residència, dos clubs de la tercera edat i televisió a cada casa, els bancs de les places encara congreguin els vells del poble.

De tots els bancs que hi havia a Sa Pobla no fa gaire temps, han passat a millor vida aquells que estaven davant la Sala. Per ventura aquests eren els bancs predilectes dels vells poblers. Sense cap dupte aquests eren els bancs on en Bernat i en Polo passaren les millors hores.Per ventura els caps pares que dissenyaran la reforma de la casa de la Vila trobaren que aquests bancs eren elements distorsionadors de la puresa de línies de la façana. El cert és que els bancs desaparegueren com l'ànima de Robert i que amb ells desaparegueren, impreses dins la pedra, multitud d'històries sucoses.

Aquests bancs, anomenats encertadament BANCS DEL SI NO FOS compleixen dins la vida diària dels vells de Sa Pobla dues      funcions ben diferents. La Primera, i d'aquí li ve el nom, és que els bancs són i sempre han estat veritables MURS DE LAMENTACIONS. Quantes queixes han hagut de suportar! 

Aquell vell que repenja la barra sobre la corba del gaiato i diu freturós: SI NO FOS D'AQUEST GENOLS... o aquell altre mossegat d'artrosis: SI NO FOS D'AQUEST DOLOR... o encara aquell altre que viu quasi a les palpentes: SI NO FOS D'AQUESTS ULLETS MEUS ... Cavallet quan eres jove. Així, cada dia, els vells passen el rosari de les seves queixes, memorial de greuges que adrecen a la pedra humida i muda dels bancs del si no fos.

L'altra funció dels bancs públics és la que quasi be tenien a l'antiga Grècia. Alli els més vells del poble es seien als bancs de la Plaça i constituïen el CONSELL D'ANCIANS que regia els destins de la comunitat. Aquí, malgrat tot, els vells des del seu banc exerceixen si més no, la seva missió diària de notaris i cronistes dels esdeveniments populars i conten i anoten al seu particular llibre de registre, la caiguda puntual de les fulles dels arbres a cada tardor, els naixements de les llunes i fitxen el lent calendari de les hores i els dies i entre queixa i queixa desen als paranys de la memòria tots els afanys, les dèries i els desamors.

Des d'aquí vull reivindicar pels nostres padrins que els bancs tornin a tenir aquella influència en tots els ordres de la vida ciutadana que tengueren fa molt poc.