Horeta

 Llargs camins de mans

on  triguen els records,

fins i tot  em neix junsa

a les roderes de l’ànima

i una mandra de pins

m’envaeix la pensa.

Al cor s’hi ha posat

un tel de cel·lofana

on hi rellisquen adés i ara

engrunes  de vida.

Es dolç a l`hora de la sexta,

sentir  la blana absència

de  paraules i gests,

o potser la melmelada

d’hores que s’aferrissen,

lentíssimes de treballs,

a la embrunida pell

d’aquest estiu.