Mare de Déu morta

 Neptú fa solcs a la Mar cada dia,

pentina amb corall l’arenal immens

brodat de cornets, solam de petxines.

L’escuma fa remor d’hores somortes

que s’escolen lentes cap el no res

dins els gorgs, ofegadors de quimeres-

Esbarts de corps marins a l’escullera

xiuxiuegen, consirosos, un salm

als déus de la Mar, senyors de tempestes. 

Un tritó desjuny els cavalls cansats,

llur carro ha voltat la bolla del Món.

Ara el deu s’adorm a la retxa fonda

on neixen i moren  somnis orats.

Plàcida tarda d’un quinze d’agost.

La Mare De Déu morta s’ha enlairat

nimbada de sal i aneguets de goma

pel dosser rosat del Cap de Farrutx.