Nit

 Cau a dojo   fosca i silenci

fins i tot tenc fosca la paraula.

No sé com puc omplir  la buidor

buida de la nit.

 No soc capaç de malmetre

ni  l’escorça de l’ombra

que m’envolta l’ànima

amb  desficiosos llaços.

No em  sent segur de res.

Si ara em veiesiu

sabríeu que a vegades

la nit brosta papallones

que ens xuclen la poca pau

que havíem estotjat

entremig dels versos.