No puc ni vull

Amb ulls rients lo delit mos abraça

e lo dolor calla detrás la porta …

 No puc ni vull fermar mon dol

avui que els déus han mossegat

la meva carn i m’han deixat

com nafre oberta el desconsol.

Dels teus ulls foscos la claror

em fa plorar ¡ai trista sort!

La parca freda com la mort

n’ha fet de mi boig amador.

Punyents com llances són els crits

que sent mon cor cada moment

que amb tu es confon mon pensament

Sé que mos danys i mos delits

són dur-te aimia tan endins

que em tens torbats  tots els sentits

i mai podré sense els teus dits

trobar les roses dels camins.