Podria dir basta

 Podria dir ja basta ara mateix

I dins l’era bifa del meu viure

batre-hi  els cavallons  de blat i sorgo,

fer-ne  dos caramulls ben diferents,

un munt pel vent i les quimeres

l’altre,  ple de baleigs i de porgueres,

per nodrir la fam de cada dia.

Tota la tendresa de  la tarda

s’esmuny pels clivelles de l’ànima.

Cadenelles plenes de llum orfe

fan morir cada batec  de sang

encativat pel record de tant de dol.

A cops de gemecs  i salivera

enfilam polseres ingràvides

per les tres parques  que fiten el  temps