Retorn (I)

 Ja rellisca pels esculls de la vida

l’arena  incerta de tantes onades.

A la platja les aigües  són calmades,

resta per sempre closa la ferida.

És ben just que es descloguin els enigmes,

brodar ensems banderoles de festa,

arraconar ben lluny tota tempesta

extingint d’un sol cop els vells estigmes.

Somiarà l’espiga el blat de xeixa

vora les pors futures del camí,

no cap renec en sortirà ni queixa.

La metzina agra esdevindrà poncí,

no florirà la junsa  dins la feixa

ni tornaré mai a sotjar el destí.