Vellesa

Arribats al raval de la vellesa

els records sovint ens fan de crosses.

Tenim el sarró ple de cards i roses

i tastam a petits glops la maduresa.

Ja no ens espanta el crit ni l’escomesa

de llops bramuladors a la carena,

ja no ens encisa el cant de la sirena,

que altre temps tentava nostra aptesa.

Hem après a llegir les partitures

al cantoral de le velles lloances.

Veim con de vanes  són les esperances

quan ens topam pertot amb  impostures.

 Estimam, a un cap al tard juganer,

la verda pau d’un lledoner pairal

i veure com mor la llum al serral

i s'encén freturós l’estel primer.

Quan el pelegrinatge sia acabat

i Caront ens meni ,morts ,a la Llacuna

serem jutjats a l’hora inoportuna,

llavors sols contarà l’haver estimat.