Veroles

Quina mandra tens als ulls

i a la carn i al pensament.

No tendràs mai més redòs

on penjar ton deliment

si les hores són tan buides

que s’esmunyen com el vent.

Dia i nit cerques veroles,

manllevant secretament

engrunes de dignitat

ofegades vanament 

dins regalons del carrer.

Així  vius un anar fent

mentre pel forat del moix

t`escapa l'ànima iindolent.